Sant Joan no es això…


1. Beure fins perdre el coneixement i vomitar pels carrers.
2. Tirar petards a les bústies dels veïns.
3. Deixar la platja plena d’ampolles.
4. Tirar un cuet i incendiar el jardí del costat.
5. Drogar-se fins a les celles.

5 raons per no tenir por de la policia

Crec que no sóc l’únic que quan veu un control de policia (Mossos d’Esquadra) es posa nerviós, se m’accelera la respiració i el cor em va a tota hòstia. Per evitar entrar en aquest estat de nervis i por cada cop que em trobo un control  he buscat 5 raons per no tenir por de la policia:

1. Són gent normal i corrent. No mosseguen (en principi, però ja se sap que en aquest món hi ha de tot.)

2. No som delinqüents, ni piròmans, ni falsificadors de bitllets, ni camells…

3. No anem borratxos.

4. No tenim cap ordre de busca i captura.

5. Aquesta gent hi són per protegir-nos.

Aquí teniu aquests 5 pensaments positius. Si els poseu en pràctica quan us parin els Mossos evitareu totes les pors i angunies.

Per què les senyores grans sempre…?


… tracten a tothom de “fill” i “filla”?
Son senyores que passen normalment els 65 anys. Son entranyables. Simpàtiques. Patidores i porten faldilla.

Des de petit he viscut envoltat de senyores grans i m’he adonat que totes tenen un cosa en comú: Tracten a tothom com a fills seus. Que bonic no? Doncs sí. A continuació us descric un parell situacions on una senyora gran em diu fill.

Quan vaig a comprar el pa:
<jo> Bon dia, una barra de quart.
<senyora gran> La voldràs tallada fill?

Quan vaig amb bus i cedeixo el pas a una senyora gran:
<jo> Vol assentar-se aquí senyora?
<senyora gran> Ai sí fill… Gràcies…

La veritat és que no sé per què les senyores grans sempre tracten a la gent com un fill o una filla, però m’agrada. Jo de gran també ho faré. Però ara que ho dic… Els senyors grans no ho fan no?

5 raons per no portar paraigües quan plou

1. Si fa vent s’inverteix. Et mulles i la gent que et veu riu.

2. El paraigües és una arma letal. Hi ha gent que ha perdut un ull per culpa de les “varilles”.

3. Fa molta mandra obrir-lo i tancar-lo cada cop que entres a algun lloc.

4. Quan arribes a casa s’ha d’assecar obert i ocupa tota l’entrada

5. Es converteix en una nosa quan deixa de ploure.

Per què ningú accepta que estava dormint quan el truquen?


És molt curiós. Molta gent no accepta que estava dormint quan el telèfon els desperta. No sé per què ens entossudim a dir que no dormíem si ho estàvem fent. És com una qüestió d’orgull. A mi m’ha passat. He despertat gent que dormia i he estat despertat. A part, quan truques algú que estava dormint es nota d’una hora lluny! I es produeix aquell diàleg tant comú:

– mmmmSi??? (veu d’ultratomba)
– Hola!! Ai… que t’he despertat?
– mmmmmNo no! Tranquil digues…

Per què fotem aquestes coses? Som ben complicats!

Per què la gent fem cara de mala llet quan anem sols pel carrer?


És una pregunta que fa molt de temps que em faig. Fixeu-vos-hi. Quan algú va sol per carrer fot cara de mala llet, de pocs amics, d’emprenyat… A vegades em fa cosa preguntar coses a la gent del carrer. Em penso que em fotran un moc.

Fins i tot m’estic fent una teoria pròpia sobre la “cara de mala llet” que posem quan anem sols. Us l’explico breument a continuació:

Teoria del perquè de la cara de mala llet quan anem pel carrer sols
La natura, que és molt sàvia, ens ha donat la “facultat” de posar cara de molt mala llet quan anem pel carrer perquè no ens prenguin el pèl i perquè ningú ens entretingui i arribem tard allà on anem.

Les noies gasten més energia que els nois quan conquisten


Aquesta és la conclusió a la que han arribat biòlegs de la Universidad Javeriana de Bogotà després d’estudiar el comportament de persones de 17 països diferents.
S’han comparat les conductes dels enamorats i persones amb ganes de “tirar la canya” amb la de gent que no tenia intenció de flirtejar amb ningú. Aquí teniu el resultat en kilocalories:
Les noies enamorades o amb intenció de “tirar la canya” gasten 95 kilocalories per minut quan es vesteixen. En canvi el nois només en gasten 79.
Més resultats. Les noies amb actitud seductora gasten 11 kilocalories en el contacte visual. Els nois només 3.
Ara bé, també hi ha l’excepció que confirma la regla. Els nois gasten 95 kilocalories  a l’hora de demanar per sortir a una noia. Elles només en gasten 37. Així que si us pregunteu per què sempre son els nois els que han de demanar per sortir, aquí teniu un possible resposta.